1 Rois 2 – BDS & GKY

La Bible du Semeur

1 Rois 2:1-46

Les dernières instructions de David

1David approchait de sa fin. Il fit ses dernières recommandations à son fils Salomon en ces termes2.1 1 Ch 28 et 29 donnent d’autres détails sur la fin de la vie de David. : 2Voici que je vais bientôt prendre le chemin que suit tout homme. Montre-toi courageux et conduis-toi en homme !

3Suis fidèlement les ordres de l’Eternel ton Dieu, en marchant dans les chemins qu’il a prescrits et en obéissant à ses lois, ses commandements, ses articles de droit et ses ordonnances, tels qu’ils sont consignés dans la Loi de Moïse. Alors tu auras du succès dans tout ce que tu entreprendras et partout où tu iras. 4Et ainsi l’Eternel accomplira la promesse qu’il m’a faite en me disant2.4 Voir 2 S 7.11-16. : « Si tes descendants veillent sur leur conduite pour vivre fidèlement selon ma volonté de tout leur cœur et de tout leur être, il y aura toujours l’un d’entre eux sur le trône d’Israël. » 5Par ailleurs, tu sais tout ce que m’a fait Joab, fils de Tserouya, et ce qu’il a fait à deux chefs des armées d’Israël, à Abner, fils de Ner, et à Amasa, fils de Yéter. Il les a assassinés en pleine paix comme s’il s’agissait d’un fait de guerre, il a pris sur lui la pleine responsabilité de ce meurtre2.5 Voir 2 S 3.26-27 ; 20.9-10.. 6Tu agiras envers lui avec sagesse et tu ne le laisseras pas mourir tranquillement de vieillesse. 7Mais n’oublie pas de traiter avec bonté les fils de Barzillaï, le Galaadite. Compte-les parmi ceux qui mangent à la table royale2.7 Signe d’honneur particulier associé à d’autres avantages (voir 18.19 ; 2 R 25.29 ; 2 S 9.7 ; 19.29 ; Né 5.17)., car ils m’ont secouru avec bonté lorsque je fuyais devant ton frère Absalom2.7 Voir 2 S 17.27-29 ; 19.32-33.. 8Tu as aussi dans ton entourage2.8 Le domicile de Shimeï n’était qu’à 8 kilomètres de Jérusalem (2 S 16.5). Shimeï, fils de Guéra, un Benjaminite du village de Bahourim. Il a prononcé contre moi de terribles malédictions le jour où j’ai dû me réfugier à Mahanaïm2.8 Voir 2 S 17.24.. Mais lorsqu’il est venu à ma rencontre vers le Jourdain à mon retour, je lui ai juré au nom de l’Eternel que je ne le ferais pas mourir par l’épée2.8 Voir 2 S 16.5-13 ; 19.19-24..

9Maintenant, ne le considère pas comme innocent ; tu es un homme avisé et tu sauras comment tu dois le traiter : tu veilleras à ce qu’il soit mis à mort malgré son grand âge.

La mort de David

(1 Ch 29.26-28)

10David rejoignit ses ancêtres décédés et il fut enterré dans la Cité de David. 11Il avait régné quarante ans sur Israël : sept ans à Hébron et trente-trois ans à Jérusalem2.11 Voir 2 S 5.1-5..

12Salomon siégea sur le trône de son père David et il établit fermement son autorité royale.

Adoniya est condamné à mort

13Adoniya, fils de Haggith, vint trouver Bath-Shéba, la mère de Salomon. Elle lui demanda : Viens-tu me voir avec de bonnes intentions ?

Il répondit : Oui. 14Et il ajouta : J’aimerais te parler.

Elle dit : Parle ! De quoi s’agit-il ?

15– Tu sais que la royauté aurait dû me revenir, lui dit-il, et que tous les Israélites regardaient vers moi comme à celui qui devait régner. Mais les choses ont tourné autrement : la royauté est passée à mon frère parce que l’Eternel la lui avait destinée.

16Maintenant, j’ai une seule demande à t’adresser, ne me la refuse pas !

Elle répondit : Parle !

17Il reprit : Si tu demandes quelque chose au roi Salomon, il ne te le refusera pas. Alors veuille, je te prie, lui demander de me donner pour femme Abishag, la Sunamite.

18Bath-Shéba dit : Bien ! Je parlerai moi-même au roi à ton sujet.

19Elle se rendit auprès du roi Salomon pour lui parler en faveur d’Adoniya. Le roi se leva pour aller à la rencontre de sa mère, il se prosterna devant elle, puis il s’assit sur son trône. Il fit placer un siège pour sa mère à sa droite2.19 Dans les cours orientales, la reine mère jouissait d’un honneur et d’un pouvoir particuliers (voir 15.13 ; Jr 13.18). Le siège à la droite de quelqu’un constituait la place d’honneur (Ps 45.10 ; 110.1).. 20Elle lui dit : J’ai juste une petite chose à te demander, ne me la refuse pas !

– Demande ce que tu veux, ma mère, lui dit le roi, car je n’ai rien à te refuser.

21Elle continua : Qu’Abishag la Sunamite soit donnée pour femme à ton frère Adoniya.

22Le roi Salomon répondit à sa mère : Comment peux-tu demander Abishag la Sunamite pour Adoniya ? Demande donc tout de suite la royauté pour lui – puisqu’il est mon frère aîné – pour lui, pour le prêtre Abiatar et pour Joab fils de Tserouya !

23Alors le roi Salomon prêta serment au nom de l’Eternel : Que Dieu me punisse très sévèrement, si Adoniya ne paie pas cette demande de sa vie ! 24L’Eternel lui-même m’a fait siéger sur le trône de mon père David, il a affermi mon autorité et a fondé pour moi une dynastie, comme il l’avait promis. Aussi vrai qu’il est vivant, je jure qu’aujourd’hui même Adoniya sera mis à mort.

25Alors le roi Salomon donna ordre à Benaya, fils de Yehoyada, de l’exécuter, et Adoniya mourut.

Abiatar est démis de ses fonctions et Joab est exécuté

26Ensuite le roi ordonna au prêtre Abiatar : Retire-toi dans ta propriété à Anatoth, car toi aussi tu mérites la mort2.26 Comme complice de la trahison d’Adoniya. ; mais je ne te ferai pas mourir maintenant car tu as porté le coffre du Seigneur l’Eternel devant mon père David et tu as partagé toutes ses tribulations2.26 Voir 2 S 15.24, 25, 29 ; 1 Ch 15.11-12. Abiatar avait fait partie des compagnons de David avant que celui-ci fût roi (1 S 22.20-23 ; 23.6-9 ; 30.7 ; 2 S 17.15 ; 19.12)..

27Ainsi Salomon démit Abiatar de sa fonction de prêtre de l’Eternel. De la sorte, il accomplit la parole que l’Eternel avait prononcée contre les descendants d’Eli à Silo2.27 Voir 1 S 2.30-36. Seul Abiatar avait échappé au massacre de la famille d’Eli (1 S 22.17-20)..

28La nouvelle parvint à Joab qui s’était rallié au parti d’Adoniya, bien qu’il n’eût pas suivi le parti d’Absalom. Joab se réfugia dans la tente de l’Eternel et saisit les cornes de l’autel des sacrifices. 29On rapporta au roi Salomon que Joab s’était réfugié dans la tente de l’Eternel et qu’il se trouvait près de l’autel. Alors Salomon envoya Benaya, fils de Yehoyada, avec l’ordre de l’exécuter. 30Benaya se rendit à la tente de l’Eternel et dit à Joab : Par ordre du roi, sors de là !

Mais Joab répondit : Non ! C’est ici que je veux mourir !

Benaya retourna chez le roi pour lui rapporter la réponse de Joab. 31Le roi lui dit : Très bien. Fais comme il a dit, exécute-le sur place, puis tu l’enterreras. Ainsi tu me déchargeras moi-même et ma maison de toute responsabilité dans les meurtres que Joab a commis sans cause. 32L’Eternel fera retomber sur lui la responsabilité de l’assassinat de deux hommes plus justes et meilleurs que lui : Abner, fils de Ner, chef de l’armée d’Israël, et Amasa, fils de Yéter, chef de l’armée de Juda. Il les a tués tous deux par l’épée à l’insu de mon père David. 33Oui, c’est Joab et ses descendants qui porteront pour toujours la responsabilité de ces meurtres, tandis que l’Eternel conservera à tout jamais la paix à David, à sa descendance, à sa dynastie et à son trône.

34Benaya, fils de Yehoyada, partit, il frappa Joab et le fit mourir. On l’enterra dans sa propriété, au désert2.34 Dans le désert de Juda, région inculte à l’est de Bethléhem. Il n’existait pas encore de cimetière commun, mais des tombeaux de famille.. 35Le roi le remplaça à la tête de l’armée par Benaya, fils de Yehoyada, et il mit le prêtre Tsadoq à la place d’Abiatar.

L’exécution de Shimeï

36Le roi convoqua Shimeï et lui dit : Construis-toi une maison à Jérusalem, tu y habiteras et tu ne la quitteras pas pour aller de côté et d’autre. 37Je t’avertis que le jour où tu sortiras de la ville et où tu franchiras la vallée du Cédron, tu mourras et tu porteras seul la responsabilité de ta mort.

38Shimeï répondit au roi : C’est bien ! Ton serviteur se conformera à l’ordre de mon seigneur le roi.

Shimeï demeura longtemps à Jérusalem.

39Mais trois ans plus tard, deux de ses esclaves s’enfuirent de chez lui chez Akish, fils de Maaka, roi de Gath. On lui rapporta que ses esclaves étaient à Gath2.39 Gath en Philistie (1 S 21.11 ; 27.2).. 40Alors Shimeï se prépara à partir, sella son âne, et s’en alla à Gath chez Akish pour y rechercher ses esclaves, puis il revint de Gath avec eux.

41On rapporta à Salomon que Shimeï était allé de Jérusalem à Gath et qu’il était revenu. 42Le roi convoqua Shimeï et lui dit : Est-ce que je ne t’ai pas fait jurer au nom de l’Eternel de ne pas sortir de la ville ? Et ne t’ai-je pas averti en te disant : « Sache bien que le jour où tu sortiras de la ville pour aller où que ce soit, tu mourras ? » Tu m’avais bien dit : « Bien, c’est entendu. » 43Alors, pourquoi n’as-tu pas respecté le serment fait devant l’Eternel et as-tu désobéi à l’ordre que je t’avais donné ? 44Le roi ajouta : Tu sais bien toi-même tout le mal que tu as fait sciemment à mon père David. L’Eternel te fera porter le châtiment de ta méchanceté. 45Mais le roi Salomon sera béni et le trône de David sera affermi pour toujours devant l’Eternel2.45 Voir 2 S 7.13-16..

46Le roi donna ses ordres à Benaya, fils de Yehoyada ; celui-ci sortit et frappa Shimeï qui mourut. Ainsi la royauté fut consolidée entre les mains de Salomon.

Holy Bible in Gĩkũyũ

1 Athamaki 2:1-46

Daudi Gũtaara Solomoni

12:1 Kĩam 27:2; Ndar 27:13Rĩrĩa ihinda rĩa Daudi rĩakuhĩrĩirie rĩa gũkua-rĩ, agĩatha mũriũ Solomoni, akĩmwĩra atĩrĩ,

22:2 Josh 23:14“Rĩu ndĩ hakuhĩ gũthiĩ na njĩra ĩrĩa ĩgeragwo nĩ andũ othe a thĩ; nĩ ũndũ ũcio-rĩ, gĩa na hinya, wonanie atĩ ũrĩ mũndũ mũrũme ki, 32:3 Gũcook 4:6; 1Maũ 22:13na ũmenyagĩrĩre ũrĩa Jehova Ngai waku endaga: Ũthiiage na njĩra ciake, na ũmenyagĩrĩre irĩra cia watho wake wa kũrũmĩrĩrwo na maathani make, na mawatho make na maũndũ marĩa endaga, o ta ũrĩa maandĩkĩtwo Watho-inĩ wa Musa, nĩgeetha ũgaacĩre maũndũ-inĩ mothe marĩa ũrĩĩkaga na kũrĩa guothe ũrĩthiiaga, 42:4 2Sam 7:13, 25; 2Ath 20:3; Thab 132:12nĩgeetha Jehova atũũrie kĩĩranĩro kĩrĩa aanjĩĩrĩire, akiuga ũũ: ‘Njiaro ciaku ingĩkaamenyerera mũtũũrĩre wacio, na ithiiage irĩ na wĩhokeku mbere yakwa na ngoro ciao ciothe, na meciiria macio mothe, gwaku gũtikaga mũndũ wa gũikarĩra gĩtĩ kĩa ũnene gĩa Isiraeli.’

52:5 2Sam 2:18; 2Sam 3:27“Rĩu wee mwene nĩũĩ ũrĩa Joabu mũrũ wa Zeruia aanjĩkire, na ũrĩa eekire anene eerĩ a mbũtũ cia ita cia Isiraeli, nĩo Abineri mũrũ wa Neri, na Amasa mũrũ wa Jetheri. Nĩamooragire, agĩita thakame yao hĩndĩ ya thayũ, o taarĩ hĩndĩ ya mbaara, nayo thakame ĩyo ĩkĩgĩa mũcibi-inĩ wake wa njohero, na iraatũ-inĩ cia magũrũ make. 6Ĩka ũrĩa ũkuona kwagĩrĩire kũringana na ũũgĩ waku, no ndũkanareke mũtwe ũcio wake ũrĩ mbuĩ ũkinye mbĩrĩra-inĩ na thayũ.

72:7 Kĩam 40:14; 2Sam 17:27“No ariũ a Barizilai wa Gileadi ũmatugage wega, na ũreke matuĩke amwe a arĩa mũrĩrĩĩaga nao metha-inĩ yaku. Nĩo mandũgamĩrĩire rĩrĩa ndooragĩra mũrũ wa thoguo Abisalomu.

82:8 2Sam 16:5-13; Kĩam 32:2“Na ũririkane Shimei mũrũ wa Gera, ũrĩa Mũbenjamini kuuma Bahurimu, arĩ gũkũ nawe, na nĩwe wanumire na irumi ndũrũ mũthenya ũrĩa ndaathiiaga Mahanaimu. Rĩrĩa ookire kũndũnga hau Jorodani, nĩndehĩtire kũrĩ we na rĩĩtwa rĩa Jehova, ngĩmwĩra atĩrĩ, ‘Ndigakũũraga na rũhiũ rwa njora.’ 9No rĩrĩ, tiga kuona ta atarĩ na ihĩtia. Wee ũrĩ mũndũ mũũgĩ; nĩũkamenya ũrĩa ũkaamwĩka. Ndũkanareke mũtwe ũcio wake ũrĩ mbuĩ ũgaathikwo ũtarĩ na thakame.”

102:10 Atũm 2:29; 2Sam 5:7Na rĩrĩ, Daudi akĩhurũka hamwe na maithe make, na agĩthikwo thĩinĩ wa Itũũra inene rĩa Daudi. 112:11 2Sam 5:4, 5Aathamakĩire Isiraeli mĩaka mĩrongo ĩna: mĩaka mũgwanja aathamakire arĩ Hebironi, nayo mĩaka mĩrongo ĩtatũ na ĩtatũ agĩthamaka arĩ Jerusalemu. 122:12 1Maũ 29:23; 2Maũ 1:1Nĩ ũndũ ũcio Solomoni agĩikarĩra gĩtĩ kĩa ũnene kĩa ithe Daudi, naguo wathani wake ũkĩĩhaanda, ũkĩrũma biũ.

Ũthamaki wa Solomoni Kwĩhaanda

132:13 1Sam 16:4Na rĩrĩ, Adonija mũrũ wa Hagithu, agĩthiĩ harĩ Bathisheba nyina wa Solomoni. Bathisheba akĩmũũria atĩrĩ, “Ũũkĩte na thayũ?”

Nake agĩcookia atĩrĩ, “Ĩĩ, ndooka na thayũ.” 14Agĩcooka akiuga atĩrĩ, “Ndĩ na ũndũ ngũkwĩra.”

Nake akĩmũcookeria atĩrĩ, “Njĩĩra.”

15Agĩkiuga atĩrĩ, “O ta ũrĩa wee ũũĩ-rĩ, ũthamaki ũyũ warĩ wakwa. Andũ a Isiraeli othe nĩ niĩ meetagĩrĩra nduĩke mũthamaki wao. No maũndũ makĩgarũrũka, naguo ũthamaki nĩũthiĩte kũrĩ mũrũ wa Baba; tondũ ũheanĩtwo kũrĩ we nĩ Jehova. 16Na rĩrĩ, ndĩ na ihooya ngwenda gũkũhooya, na ndũkarege.”

Nake akĩmũcookeria atĩrĩ, “No ũrĩhooye.”

172:17 1Ath 1:3Agĩthiĩ na mbere, akiuga atĩrĩ, “Ĩtĩkĩra kũũria Mũthamaki Solomoni, nĩ ũndũ wee ndangĩkũregera, aahe Abishagi ũrĩa Mũshunami atuĩke mũtumia wakwa.”

18Bathisheba agĩcookia atĩrĩ, “Nĩ wega, nĩ ngũkwarĩrĩria harĩ mũthamaki.”

192:19 Jer 13:18; Thab 45:9Rĩrĩa Bathisheba aathiire kũrĩ Mũthamaki Solomoni akamũhe ũhoro wa Adonija-rĩ, mũthamaki agĩũkĩra na igũrũ akĩmũtũnga, akĩmũinamĩrĩra, na agĩikarĩra gĩtĩ gĩake kĩa ũnene. Akĩrehithĩria nyina gĩtĩ kĩa ũnene, nake nyina akĩmũikara guoko gwake kwa ũrĩo.

20Nake nyina akiuga atĩrĩ, “Ndĩ na kaũndũ kanini ngwenda gũkũhooya, na ndũkae kũrega.”

Mũthamaki akĩmũcookeria atĩrĩ, “Maitũ, ũria ndikũrega.”

21Nĩ ũndũ ũcio nyina akiuga atĩrĩ, “Reke Abishagi ũrĩa Mũshunami ahikio nĩ mũrũ wa thoguo Adonija.”

22Mũthamaki Solomoni akĩĩra nyina atĩrĩ, “Nĩ kĩĩ gĩgũtũma ũrie Abishagi ũrĩa Mũshunami ahikio nĩ Adonija? Ndũkĩmũũrĩrie ũthamaki o naguo, o na ti we ũkĩrĩ mũkũrũ kũrĩ niĩ, ĩĩ-ni, ũgĩtuĩke wake, na wa Abiatharu ũrĩa mũthĩnjĩri-Ngai na wa Joabu mũrũ wa Zeruia!”

232:23 Ruth 1:17Hĩndĩ ĩyo Mũthamaki Solomoni akĩĩhĩta na rĩĩtwa rĩa Jehova, akiuga ũũ: “Ngai arooherithia o na anjĩhĩre mũno, aakorwo Adonija ndekũrĩha na muoyo wake nĩ ũndũ wa ũndũ ũcio orĩtie! 242:24 2Sam 7:11Na rĩrĩ, ti-itherũ o ta ũrĩa Jehova atũũraga muoyo, o we ũtũmĩte ngaacĩre ũthamaki-inĩ wa baba, Daudi, na agetĩkĩra nduĩke wa rũciaro rwa nyũmba ya ũthamaki, o ta ũrĩa eranĩire-rĩ, Adonija no ekũũragwo ũmũthĩ!” 252:25 2Sam 8:18; 2Sam 12:10Nĩ ũndũ ũcio Mũthamaki Solomoni agĩatha Benaia mũrũ wa Jehoiada, nake agĩthiĩ akĩgũtha Adonija, akĩmũũraga.

262:26 1Sam 22:20; Josh 21:18; 2Sam 15:24Mũthamaki akĩĩra Abiatharu ũrĩa mũthĩnjĩri-Ngai atĩrĩ, “Cooka mũgũnda-inĩ gwaku kũu Anathothu. Wee wagĩrĩirwo nĩ gũkua, no ndigũkũũraga rĩu, tondũ nĩwakuuaga ithandũkũ rĩa Mwathani Jehova hĩndĩ ya baba Daudi, na nĩwagwatanĩire na baba moritũ-inĩ make mothe.” 272:27 1Sam 2:27-36Nĩ ũndũ ũcio Solomoni akĩeheria Abiatharu atige gũtuĩka mũthĩnjĩri-Ngai wa Jehova, nakĩo kiugo kĩa Jehova kĩrĩa aarĩirie kũu Shilo, gĩkoniĩ nyũmba ya Eli, gĩkĩhinga.

282:28 Thaam 27:2Rĩrĩa ũhoro ũcio wakinyĩire Joabu, ũrĩa waciirĩire gwĩka ũũru marĩ na Adonija, o na gũtuĩka ndaanyiitanĩire na Abisalomu, akĩũrĩra hema-inĩ ya Jehova na akĩĩnyiitĩrĩra hĩa cia kĩgongona. 29Mũthamaki Solomoni akĩĩrwo atĩ Joabu orĩire hema-inĩ ya Jehova na aarĩ hakuhĩ na kĩgongona. Hĩndĩ ĩyo Solomoni agĩatha Benaia mũrũ wa Jehoiada atĩrĩ, “Thiĩ, ũmũũrage!”

302:30 Thaam 21:14; 2Ath 11:15Nĩ ũndũ ũcio Benaia akĩingĩra hema ĩyo ya Jehova akĩĩra Joabu atĩrĩ, “Mũthamaki oiga atĩrĩ, ‘Uma na nja!’ ”

No Joabu agĩcookia atĩrĩ, “Aca, ngũkuĩra haha.”

Benaia agĩcookeria mũthamaki ũhoro, akĩmwĩra atĩrĩ, “Joabu anjĩĩra ũna na ũna.”

312:31 Gũcook 19:13Hĩndĩ ĩyo mũthamaki agĩatha Benaia, akĩmwĩra atĩrĩ, “Ĩka o ũguo oiga. Mũũrage na ũmũthike, nĩgeetha niĩ na nyũmba ya baba tũthirwo nĩ ihĩtia rĩa thakame ĩrĩa yaitirwo tũhũ nĩ Joabu. 322:32 Kĩam 4:14; 2Maũ 21:13Jehova nĩegũtũma acookererwo nĩ thakame ĩrĩa aaitire, tondũ nĩatharĩkĩire andũ eerĩ, na akĩmooraga na rũhiũ rwa njora, baba Daudi atooĩ akĩmooraga marĩ eerĩ, Abineri mũrũ wa Neri, ũrĩa warĩ mũnene wa mbũtũ cia ita cia Isiraeli, na Amasa mũrũ wa Jetheri, ũrĩa warĩ mũnene wa mbũtũ cia ita cia Juda, nao maarĩ andũ ega na arũngĩrĩru kũmũkĩra. 33Ihĩtia rĩu rĩa gũita thakame yao rĩrocookerera Joabu na njiaro ciake nginya tene. No kũrĩ Daudi na njiaro ciake, na nyũmba yake na ũthamaki wake, thayũ wa Jehova ũrogĩa kũrĩ o nginya tene.”

342:34 2Sam 2:18Nĩ ũndũ ũcio Benaia mũrũ wa Jehoiada agĩthiĩ akĩgũtha Joabu akĩmũũraga, nake agĩthikwo mũgũnda-inĩ wake kũu werũ-inĩ. 352:35 2Sam 8:18; 1Sam 2:35Mũthamaki akĩnenehia Benaia mũrũ wa Jehoiada akĩmũtua mũnene wa mbũtũ cia ita handũ ha Joabu, na agĩcookia Zadoku atuĩke mũthĩnjĩri-Ngai ithenya rĩa Abiatharu.

362:36 2Sam 16:5Ningĩ mũthamaki agĩtũmana Shimei eetwo, akĩmwĩra atĩrĩ, “Wĩakĩre nyũmba Jerusalemu na ũtũũre kuo, no ndũkanathiĩ kũndũ kũngĩ. 372:37 2Sam 15:23; Alaw 20:9Mũthenya ũrĩa ũkoima kuo ũringe Mũkuru wa Kidironi, ũmenye wega no ũgaakua; nayo thakame yaku nĩĩgagũcookerera wee mwene.”

38Shimei agĩcookeria mũthamaki atĩrĩ, “Ũguo woiga nĩ wega. Ndungata yaku nĩĩgwĩka o ta ũrĩa mũthamaki mwathi wakwa oiga.” Nake Shimei agĩikara Jerusalemu ihinda iraaya.

392:39 1Sam 27:2No mĩaka ĩtatũ yathira-rĩ, ngombo igĩrĩ cia Shimei ikĩũra igĩthiĩ kwa Akishi, mũrũ wa Maaka, mũthamaki wa Gathu, nake Shimei akĩĩrwo atĩrĩ, “Ngombo ciaku irĩ Gathu.” 40Kũigua ũguo-rĩ, Shimei agĩtandĩka ndigiri yake, agĩthiĩ kwa Akishi kũu Gathu gwetha ngombo ciake. Nĩ ũndũ ũcio Shimei agĩthiĩ na agĩcookia ngombo ciake kuuma Gathu.

41Rĩrĩa Solomoni eerirwo atĩ Shimei nĩoimĩte Jerusalemu agathiĩ Gathu na agacooka-rĩ, 422:42 2Sam 19:23mũthamaki agĩtũmanĩra Shimei, akĩmwĩra atĩrĩ, “Githĩ ndiakwĩhĩtithirie na rĩĩtwa rĩa Jehova na ngĩgũkaania, ngĩkwĩra atĩrĩ, ‘Mũthenya ũrĩa ũkoimagara ũthiĩ handũ hangĩ, ũmenye kũna no ũgaakua’? Nawe hĩndĩ ĩyo ũkĩnjookeria atĩrĩ, ‘Ũguo woiga nĩ wega. Niĩ nĩngwathĩka.’ 43Rĩu-rĩ, nĩ kĩĩ gĩtũmĩte wage kũhingia mwĩhĩtwa waku harĩ Jehova, na wathĩkĩre watho ũrĩa ndaakũheire?”

442:44 2Sam 16:5-13Ningĩ mũthamaki akĩĩra Shimei atĩrĩ, “Wee nĩũũĩ ngoro-inĩ yaku ũũru ũrĩa wothe wekire baba Daudi. Rĩu Jehova nĩegũtũma ũcookererwo nĩ ũũru waku. 452:45 2Sam 7:13No Mũthamaki Solomoni nĩekũrathimwo, nakĩo gĩtĩ kĩa ũnene wa Daudi gĩtũũre gĩkĩgitĩre mbere ya Jehova nginya tene.”

462:46 2Sam 8:18Hĩndĩ ĩyo mũthamaki agĩatha Benaia mũrũ wa Jehoiada, nake agĩthiĩ akĩgũtha Shimei akĩmũũraga.

Ũthamaki naguo ũkĩĩhaanda ũrũmĩte biũ moko-inĩ ma Solomoni.