Jeremías 49 – NVI & YCB

Nueva Versión Internacional

Jeremías 49:1-39

Mensaje para Amón

1Así dice el Señor acerca de los amonitas:

«¿Acaso Israel no tiene hijos?

¿Acaso no tiene herederos?

¿Por qué Moloc49:1 Moloc. Lit. Malcán; es decir, Milcón. Alt. su rey; también en v. 3. ha heredado Gad

y su pueblo vive en sus ciudades?

2Vienen días», afirma el Señor,

«en que yo haré resonar el grito de guerra

contra Rabá de los amonitas

y se convertirá en un montón de ruinas;

sus villas serán incendiadas.

Entonces Israel despojará de todo

a los que de todo la despojaron»,

afirma el Señor.

3«¡Gime, Hesbón, porque Hai ha sido destruida!

¡Griten, hijas de Rabá!

¡Vístanse de luto y hagan lamentación;

corran de un lado a otro, dentro de los muros!,

porque Moloc marcha al destierro,

junto con sus sacerdotes y oficiales.

4¿Por qué te jactas de tus valles,

de tus fértiles valles?

Hija rebelde, tú confías en tus tesoros

y dices: “¿Quién me atacará?”.

5Voy a hacer que te acose

el terror por todas partes»,

afirma el Señor de los Ejércitos.

«Todos serán expulsados, cada uno por su lado,

y nadie reunirá a los fugitivos.

6»Pero después de esto, restauraré la fortuna de los amonitas»,

afirma el Señor.

Mensaje para Edom

49:9-10Abd 5-6

49:14-16Abd 1-4

7Así dice el Señor de los Ejércitos acerca de Edom:

«¿Ya no hay sabiduría en Temán?

¿Se acabó el consejo de los inteligentes?

¿Acaso se ha echado a perder su sabiduría?

8Habitantes de Dedán:

¡Huyan, vuélvanse atrás!

¡Escóndanse en lo más profundo de la tierra!

Yo provocaré un desastre sobre Esaú,

pues le llegó la hora del castigo.

9Si los que cosechan las uvas vinieran a ti,

¿no te dejarían algunas uvas?

Si de noche te llegaran ladrones,

¿no se llevarían solo lo que desean?

10Pero yo despojaré por completo a Esaú;

pondré a descubierto sus escondites,

y no podrá ocultarse.

Sus hijos, parientes y vecinos,

serán destruidos y dejarán de existir.

11¡Abandona a tus huérfanos,

que yo les protegeré la vida!

¡Tus viudas pueden confiar en mí!».

12Así dice el Señor: «Los que no estaban condenados a beber la copa de castigo la bebieron. ¿Y acaso tú vas a quedarte sin castigo? ¡De ninguna manera quedarás impune, sino que también beberás de esa copa! 13Tan cierto como que yo vivo —afirma el Señor—, Bosra se convertirá en objeto de maldición, en horror, deshonra y ruina. Para siempre quedarán en ruinas todas sus ciudades».

14He oído un mensaje de parte del Señor.

Un heraldo ha sido enviado a las naciones, diciendo:

«¡Reúnanse, ataquen a la ciudad!

¡Prepárense para la guerra!

15»Te haré pequeño entre las naciones,

menospreciado por la humanidad.

16Tú, que habitas en las hendiduras de las rocas;

tú, que ocupas las alturas de los montes:

fuiste engañado por el terror que infundías

y por el orgullo de tu corazón.

Aunque pongas tu nido tan alto como el del águila,

desde allí te haré caer»,

afirma el Señor.

17«Tan espantosa será la caída de Edom

que todo el que pase por él

quedará atónito y se burlará de todas sus heridas.

18Será como en la destrucción de Sodoma y Gomorra

y de sus ciudades vecinas;

nadie volverá a habitar allí,

ningún ser humano vivirá en ella»,

afirma el Señor.

19«Como león que sale de la espesura del Jordán

hacia praderas de verdes pastos,

en un instante espantaré de su tierra a los de Edom.

¿Quién es el elegido que nombraré para esto?

Porque, ¿quién como yo?

¿Quién me puede desafiar?

¿Qué pastor se me puede oponer?».

20Por eso, escuchen el plan que el Señor ha diseñado contra Edom;

escuchen lo que tiene planeado contra los habitantes de Temán:

Serán arrastrados los más pequeños del rebaño;

por causa de ellos sus praderas quedarán asoladas.

21Tiembla la tierra por el estruendo de su caída;

hasta en el mar Rojo49:21 Lit. mar de las Cañas. Término con el que se designa en la Biblia al mar Rojo en su parte septentrional. resuenan sus gritos.

22Remonta vuelo el enemigo,

se desliza como un águila,

extiende sus alas sobre Bosra.

En aquel día se angustiarán los valientes de Edom,

como se angustia una mujer de parto.

Mensaje para Damasco

23Mensaje acerca de Damasco:

«Jamat y Arfad están desanimadas,

pues ya saben la mala noticia.

Están inquietas, se agitan como el mar

y no pueden calmarse.

24Damasco desfallece;

trató de huir,

pero la dominó el pánico.

Se halla presa de la angustia y el dolor,

como si estuviera de parto.

25¿Por qué no ha sido abandonada

la ciudad famosa, la que era mi delicia?

26Por eso, sus jóvenes quedarán tendidos en las calles;

¡perecerán todos sus soldados!»,

afirma el Señor de los Ejércitos.

27«Prenderé fuego al muro de Damasco,

y los palacios de Ben Adad serán consumidos».

Mensaje para Cedar y Jazor

28Así dice el Señor acerca de Cedar y de los reinos de Jazor que fueron atacados por Nabucodonosor, rey de Babilonia:

«¡Vamos, ataquen a Cedar!

¡Destruyan a esa gente del oriente!

29Sus tiendas de campaña y rebaños les serán arrebatados,

se llevarán sus cortinas,

bienes y camellos.

La gente les gritará:

“¡El terror está por todas partes!”.

30»¡Huyan, habitantes de Jazor!

Escapen ya, escóndanse

en lo más profundo de la tierra»,

afirma el Señor.

«Nabucodonosor, rey de Babilonia,

maquina planes contra ustedes;

contra ustedes ha diseñado un plan.

31»¡Levántense y ataquen a esta nación indolente

que vive del todo confiada,

nación que no tiene puertas ni cerrojos

y que vive muy aislada!»,

afirma el Señor.

32«Sus camellos serán el botín,

y su numeroso ganado, el despojo.

Dispersaré a los cuatro vientos a los que se rapan las sienes;

de todas partes les traeré su ruina»,

afirma el Señor.

33«Jazor se convertirá en una guarida de chacales,

en un lugar desolado para siempre.

Ningún ser humano vivirá allí,

nadie habitará en ese lugar».

Mensaje para Elam

34La palabra del Señor acerca de Elam vino al profeta Jeremías al comienzo del reinado de Sedequías, rey de Judá.

35Así dice el Señor de los Ejércitos:

«Voy a quebrar el arco de Elam;

voy a acabar con lo mejor de su poderío.

36Voy a desatar contra Elam los cuatro vientos

desde los cuatro extremos del cielo.

Los voy a esparcir por los cuatro vientos,

y no quedará nación alguna

adonde no lleguen sus desterrados.

37Aterraré a Elam frente a sus enemigos,

frente a los que atentan contra su vida;

desataré mi ardiente ira,

y traeré sobre Elam calamidad»,

afirma el Señor.

«Haré que la espada los persiga

hasta que los haya exterminado.

38Estableceré mi trono en Elam,

y destruiré a su rey y a sus oficiales»,

afirma el Señor.

39«Pero en los días venideros

restauraré la fortuna de Elam»,

afirma el Señor.

Bíbélì Mímọ́ Yorùbá Òde Òn

Jeremiah 49:1-39

Àṣọtẹ́lẹ̀ ní tí Ammoni

149.1-6: El 21.28-32; 25.1-7; Am 1.13-15; Sf 2.8-11.Ní ti Ammoni:

Báyìí ni Olúwa wí:

“Israẹli kò ha ní ọmọkùnrin?

Israẹli kò ha ní àrólé bí?

Nítorí kí ni Malkomu ṣe jogún Gadi?

Kí ló dé tí àwọn ènìyàn rẹ̀ ń gbé ìlú rẹ̀?

2Ṣùgbọ́n ọjọ́ náà ń bọ̀,”

ni Olúwa wí;

“nígbà tí èmi yóò mú kí a gbọ́ ìdágìrì ogun ní Rabba

tí Ammoni yóò sì di òkìtì ahoro,

gbogbo ìlú tí ó yí i ká ni a ó jó níná.

Nígbà náà ni Israẹli yóò

lé wọn, àwọn tí ó ti lé e jáde,”

ni Olúwa wí.

3“Hu, ìwọ Heṣboni

nítorí Ai tí rún,

kígbe ẹ̀yin olùgbé Rabba!

Ẹ wọ aṣọ ọ̀fọ̀ kí ẹ sì ṣọ̀fọ̀.

Ẹ sáré sókè sódò nínú ọgbà,

nítorí Malkomu yóò lọ sí ìgbèkùn

pẹ̀lú àwọn àlùfáà àti ìjòyè rẹ̀.

4Èéṣe tí ìwọ fi ń ṣògo nínú Àfonífojì rẹ,

ṣògo nínú Àfonífojì rẹ fún èso?

Ẹ̀yin ọmọbìnrin Ammoni aláìṣòótọ́,

ẹ gbẹ́kẹ̀lé ọrọ̀ yín, ẹ sì wí pé,

‘ta ni yóò kò mí lójú?’

5Èmi yóò mu ẹ̀rù wá lórí rẹ

láti ọ̀dọ̀ gbogbo àwọn tó yí ọ ká,”

ni Olúwa, ni Olúwa àwọn ọmọ-ogun wí.

6Olúwa àwọn ọmọ-ogun.

Gbogbo yín ni ó lé jáde, kò sì ṣí ẹnìkan

tí yóò dá ìkólọ Ammoni padà,”

ni Olúwa wí.

Àsọtẹ́lẹ̀ Ní ti Edomu

749.7-22: Isa 34; 63.1-6; El 25.12-14; 35; Am 1.11-12; Ọd; Ml 1.2-5.Nípa Edomu:

Èyí ní ohun tí Olúwa àwọn ọmọ-ogun wí:

“Ṣe kò ha sí ọgbọ́n mọ́ ni Temani?

Ṣé a ti ké ìmọ̀ràn kúrò ní ọ̀dọ̀ olóyè?

Ṣé ọgbọ́n wọn ti bàjẹ́ bí?

8Yípadà kí o sálọ, sápamọ́ sínú ihò,

ìwọ tí ó ń gbé ní Dedani,

nítorí èmi yóò mú ibi wá sórí Esau,

ní àkókò tí èmi ó bẹ̀ ẹ́ wò.

9Tí àwọn tí ń ṣa èso bá tọ̀ ọ́ wá;

ǹjẹ́ wọn kò ní fi èso díẹ̀ sílẹ̀?

Tí olè bá wá ní òru; ǹjẹ́ wọn kò ní

kó gbogbo ohun tí wọ́n bá fẹ́?

10Ṣùgbọ́n èmi yóò tu Esau sí ìhòhò,

èmi ti fi ibi ìkọ̀kọ̀ rẹ̀ hàn,

nítorí kí o máa ba à fi ara rẹ pamọ́.

Àwọn ọmọ rẹ, ẹbí rẹ àti

àwọn ará ilé rẹ yóò parun.

Wọn kò sì ní sí mọ́.

11Fi àwọn ọmọ aláìní baba sílẹ̀

èmi yóò dáàbò bo ẹ̀mí wọn.

Àwọn opó rẹ gan an lè gbẹ́kẹ̀lé mi.”

12Èyí ni ohun tí Olúwa wí bí ẹnikẹ́ni tí kò bá yẹ kí ó mu ago náà bá mú un, kí ló dé tí ìwọ yóò fi lọ láìjìyà? Ìwọ kò ní lọ láìjìyà; ṣùgbọ́n ìwọ yóò mú un. 13Èmi fi ara mi búra ni Olúwa wí, wí pé, “Bosra yóò ba ayé ara rẹ̀ jẹ́. Yóò di ẹni ẹ̀gàn, ẹni èpè àti ẹni ègún, àti gbogbo ìlú rẹ̀ yóò di ìbàjẹ́ títí láé.”

14Ní gbígbọ́, èmi ti gbọ́ ìró kan láti ọ̀dọ̀ Olúwa:

A rán ikọ̀ kan sí orílẹ̀-èdè pé,

Ẹ kó ara yín jọ, ẹ wá sórí rẹ̀, ẹ sì dìde láti jagun.

15“Ní báyìí, èmi yóò sọ ọ́ di

kékeré láàrín orílẹ̀-èdè gbogbo;

ẹni ẹ̀gàn láàrín àwọn ènìyàn.

16Ìpayà tí ìwọ ti fà sínú

ìgbéraga ọkàn rẹ sì ti tàn ọ́ jẹ;

ìwọ tí ń gbé ní pàlàpálá àpáta,

tí o jókòó lórí ìtẹ́ gíga

síbẹ̀ o kọ́ ìtẹ́ rẹ ga gẹ́gẹ́ bí ẹyẹ idì;

láti ibẹ̀ ni èmi yóò ti mú ọ sọ̀kalẹ̀ wá,”

ni Olúwa wí.

17“Edomu yóò di ahoro

gbogbo àwọn tí ń kọjá yóò jáyà, wọn ó sì

fi rẹ́rìn-ín ẹlẹ́yà nítorí gbogbo ìpalára rẹ

18Gẹ́gẹ́ bí wọ́n ṣe gba Sodomu

àti Gomorra pẹ̀lú àwọn ìlú

tí ó wà ní àyíká rẹ,”

Olúwa wí.

“Bẹ́ẹ̀ ni, kò sí ẹnikẹ́ni tí yóò gbé níbẹ̀;

kò sì ní sí ènìyàn tí yóò tẹ̀dó síbẹ̀ mọ́.

19“Bí i kìnnìún ni òun ó gòkè wá láti igbó Jordani sí orí ilẹ̀ ọlọ́ràá,

Èmi ó lé Edomu kúrò ní ilẹ̀ rẹ̀ ní kíákíá.

Ta ni àyànfẹ́ náà tí èmi ó yàn sórí rẹ̀?

Ta ló dàbí mi, ta ni ó sì pé mi ṣe ẹlẹ́rìí?

Ta ni olùṣọ́-àgùntàn náà tí yóò le dúró níwájú mi?”

20Nítorí náà, ẹ gbọ́ ohun tí

Olúwa ní fún Edomu, ohun tí

ó ní ní pàtàkì fún àwọn tí ń gbé ní Temani.

Àwọn ọ̀dọ́ àgbò ni à ó lé jáde.

Pápá oko wọn ni yóò run nítorí wọn.

21Ilẹ̀ yóò mì tìtì nípa ariwo ìṣubú wọn,

a ó gbọ́ igbe wọn

ní Òkun pupa.

22Wò ó! Ẹyẹ idì yóò gòkè fò wálẹ̀,

yóò tẹ ìyẹ́ rẹ̀ lórí Bosra.

Ní ọjọ́ náà ọkàn àwọn ajagun

Edomu yóò dàbí ọkàn obìnrin tí ń rọbí.

Àsọtẹ́lẹ̀ kan nípa Damasku

23Nípa Damasku,

“Inú Hamati àti Arpadi bàjẹ́ nítorí wọ́n gbọ́ ìròyìn búburú, ìjayà dé bá wọn,

wọ́n sì dààmú bí omi Òkun.

24Damasku di aláìlera, ó pẹ̀yìndà

láti sálọ, ìwárìrì sì dé bá a,

ìbẹ̀rù àti ìrora dìímú, ìrora

bí ti obìnrin tí ó wà ní ipò ìrọbí.

25Kí ló dé tí ìlú olókìkí di ohun ìkọ̀sílẹ̀;

ìlú tí mo dunnú sí.

26Lóòtítọ́, àwọn ọ̀dọ́mọkùnrin rẹ

yóò ṣubú lójú pópó, gbogbo

àwọn ọmọ-ogun rẹ yóò pa

ẹnu mọ́ ní ọjọ́ náà,”

Olúwa àwọn ọmọ-ogun wí.

27“Èmi yóò fi iná sí odi Damasku,

yóò sì jó gbọ̀ngàn Beni-Hadadi run.”

Ọ̀rọ̀ nípa Kedari àti Hasori

28Nípa Kedari àti ìjọba Hasori èyí ti Nebukadnessari ọba Babeli dojú ìjà kọ:

Èyí ni ohun tí Olúwa sọ:

“Dìde kí o sì dojú ìjà kọ Kedari,

kí o sì pa àwọn ènìyàn ìlà-oòrùn run.

2949.29: Jr 6.25; 20.3,10; 46.5; Sm 31.13.Àgọ́ wọn àti agbo àgùntàn wọn ni wọn ó kó lọ;

àgọ́ wọn yóò di ìṣínípò padà

pẹ̀lú gbogbo ẹrù àti ìbákasẹ wọn.

Àwọn ènìyàn yóò ké sórí wọ́n pé;

‘Ẹ̀rù yí káàkiri!’

30“Sálọ kíákíá!

Fi ara pamọ́ sí ibi jíjìn, ẹ̀yin olùgbé Hasori,”

ni Olúwa wí.

“Nebukadnessari ọba Babeli ti dojú ìjà kọ ọ́.

31“Dìde kí o sì dojú ìjà kọ orílẹ̀-èdè tí ó wà nínú ìrọ̀rùn,

èyí tí ó gbé ní àìléwu,”

Olúwa wí.

“Orílẹ̀-èdè tí kò ní odi tàbí irin,

àwọn ènìyàn rẹ̀ ń dágbé.

32Àwọn ìbákasẹ á di ẹrù

àti àwọn ẹran ọ̀sìn, wọ́n á di ìkógun.

Èmi yóò tú àwọn tí ó wà ní òkèèrè sí inú afẹ́fẹ́.

Èmi yóò sì mú ibi wá sí àyíká gbogbo,”

báyìí ní Olúwa wí.

33“Hasori yóò di ibi ìdọdẹ àwọn

akátá, ibi ìkọ̀sílẹ̀ ayérayé,

kò sí ẹni tí yóò gbé ní ibẹ̀.”

Àṣọtẹ́lẹ̀ ní ti Elamu

34Èyí ní ọ̀rọ̀ Olúwa èyí tí ó tọ Jeremiah wòlíì wá nípa Elamu ní ìbẹ̀rẹ̀ ìjọba Sedekiah ọba Juda:

35Èyí ni ohun tí Ọlọ́run alágbára sọ:

“Wò ó, èmi yóò fọ́ ìtẹ̀gùn Elamu,

ẹni tí wọ́n sinmi lé nípa agbára.

36Èmi yóò mú kí afẹ́fẹ́ orígun mẹ́rẹ̀ẹ̀rin

àgbáyé lòdì sí Elamu.

Èmi yóò tú wọn ká sí ìpín afẹ́fẹ́ mẹ́rin

àti pé, kò sí orílẹ̀-èdè tí ilẹ̀ àjèjì Elamu kò ní lọ.

37Èmi yóò kẹ́gàn Elamu níwájú àwọn ọ̀tá wọn,

àti níwájú àwọn tí wọ́n ń wá ẹ̀mí wọn;

Èmi yóò mú ibi wá sí orí wọn,

àní, ìbínú gbígbóná mi,”

bẹ́ẹ̀ ni Olúwa wí.

“Èmi yóò lé wọn pẹ̀lú idà, di ìgbà tí èmi yóò rẹ́yìn wọn.

38Èmi yóò sì gbé ìtẹ́ mi kalẹ̀ ní Elamu,

èmí yóò sì pa ọba wọn àti ìjòyè wọn run,”

báyìí ni Olúwa wí.

39“Síbẹ̀, èmi yóò dá ìkólọ

Elamu padà láìpẹ́ ọjọ́,”

báyìí ni Olúwa wí.