Ezequiel 21 – CST & YCB

Nueva Versión Internacional (Castilian)

Ezequiel 21:1-32

La espada justiciera

1El Señor me habló diciendo: 2«Hijo de hombre, vuélvele la espalda a Jerusalén; clama contra sus santuarios, profetiza contra la tierra de Israel, 3anúnciale que así dice el Señor: “Estoy contra ti. Desenvainaré mi espada y mataré a justos y a malvados por igual. 4Puesto que he de extirpar de ti tanto al justo como al malvado, mi espada saldrá contra todo el mundo, desde el norte hasta el sur. 5Así todos sabrán que yo, el Señor, he desenvainado la espada y no volveré a envainarla”.

6»Y tú, hijo de hombre, con el corazón quebrantado y en presencia de todo el mundo, llora con amargura. 7Y, cuando te pregunten por qué lloras así, diles que es por la noticia de lo que va a suceder. Esta noticia hará que todos los corazones desfallezcan, que se dejen caer todos los brazos, y que tiemblen todas las rodillas. ¡Ya está a punto de llegar! ¡Ya es una realidad! Yo, el Señor, lo afirmo».

8El Señor me habló diciendo: 9«Hijo de hombre, profetiza y proclama que así dice el Señor:

»“¡La espada, la espada,

afilada y bruñida!,

10bruñida para fulgurar

y afilada para masacrar.21:10 bruñida para … masacrar (véanse LXX, Vetus Latina y Siríaca); TM incluye una frase de difícil traducción.

11La bruñeron y la afilaron

para ponerla en manos del asesino.

12»”¡Grita y gime, hijo de hombre,

que la espada se perfila contra mi pueblo

y contra todos los jefes de Israel!

Han sido arrojados contra ella,

lo mismo que mi pueblo.

Por eso, ¡date golpes de pecho!

13»”El Señor omnipotente afirma:21:13 El Señor omnipotente afirma (lectura probable); TM incluye frases de difícil traducción.

14»”Hijo de hombre, profetiza y da palmas;

que hiera la espada, y vuelva a herir.

Es la espada de la muerte

que a todos mantiene amenazados,

15para que el corazón desfallezca

y aumente el número de víctimas.

Ya he colocado en las puertas

la espada asesina.21:15 asesina. Palabra de difícil traducción.

Es la espada bruñida para centellear

y afilada para matar.

16Muévete a diestra y a siniestra,

y hiere por todas partes.

¡Exhibe tu filo, espada asesina!

17También yo daré palmas

y aplacaré mi furor.

Yo, el Señor, lo he dicho”».

18El Señor me habló diciendo: 19«Tú, hijo de hombre, traza dos caminos para que llegue por ellos la espada del rey de Babilonia. Estos dos caminos partirán del mismo país, y a la entrada de cada uno de ellos colocarás una señal que indique a qué ciudad conduce. 20Traza un camino para que la espada llegue contra Rabá de los amonitas y contra Jerusalén, la ciudad fortificada de Judá. 21El rey de Babilonia se ha colocado en la bifurcación del camino y consulta los augurios: sacude las saetas, consulta los ídolos domésticos y examina el hígado de un animal. 22Con su mano derecha ha marcado el destino de Jerusalén: prepara arietes para derribar las puertas, levanta terraplenes y edifica torres de asedio; alza la voz en grito de batalla y da la orden para la matanza. 23Por las alianzas ya hechas, los habitantes de Jerusalén creerán que se trata de una falsa profecía; pero aquel rey les recordará la iniquidad por la que serán capturados.

24»Por eso dice el Señor omnipotente:

»Se les ha recordado su iniquidad,

y han quedado al descubierto sus rebeliones;

expuestas están sus acciones pecaminosas,

¡y por tanto serán capturados!

25»Y en cuanto a ti, príncipe de Israel, infame y malvado, tu día ha llegado; ¡la hora de tu castigo es inminente! 26Así dice el Señor omnipotente: Quítate el turbante, renuncia a la corona, que todo cambiará. Lo humilde será exaltado y lo excelso será humillado. 27¡Ruinas, ruinas, todo lo convertiré en ruinas! Esto no sucederá hasta que venga aquel a quien le asiste el derecho, y a quien le pediré que establezca la justicia.

28»Y tú, hijo de hombre, profetiza y declara que esto afirma el Señor omnipotente acerca de los amonitas y de sus insultos: “La espada, la espada está desenvainada para la masacre; pulida está para devorar y centellear como el relámpago. 29La espada degollará a esos infames malvados, pues sus visiones son falsas y sus adivinanzas, mentiras. Pero su día ha llegado; ¡la hora de su castigo es inminente!

30»”¡Espada, vuelve a tu vaina! Allí, en tu tierra de origen, donde fuiste forjada, ¡allí te juzgaré! 31Sobre ti derramaré mi ira, sobre ti soplaré el fuego de mi furor; te entregaré en manos de gente sanguinaria y destructora. 32Serás pasto del fuego; salpicaré con tu sangre todo el país, y borraré tu memoria de la faz de la tierra. Yo, el Señor, lo he dicho”».

Bíbélì Mímọ́ Yorùbá Òde Òn

Esekiẹli 21:1-32

Babeli idà Ọlọ́run fún ìdájọ́

1Ọ̀rọ̀ Olúwa tọ mi wá: 2“Ọmọ ènìyàn, kọ ojú rẹ sí ìhà Jerusalẹmu, kí o sì wàásù lòdì sí ibi mímọ́. Sọ àsọtẹ́lẹ̀ sí ilẹ̀ Israẹli. 3Kí ó sì sọ fún un pe: ‘Èyí yìí ni Olúwa wí: Èmi lòdì sí ọ. Èmi yóò fa idà mi yọ kúrò nínú àkọ̀ rẹ̀, Èmi yóò sì ké olódodo àti ènìyàn búburú kúrò ni àárín yín. 4Nítorí pé, èmi yóò ké olódodo àti olùṣe búburú kúrò, idà mi yóò jáde láti inú àkọ̀ rẹ̀ lòdì sí gbogbo ènìyàn láti gúúsù títí dé àríwá. 5Nígbà náà gbogbo ènìyàn yóò mọ̀ pé èmi Olúwa ti yọ idà mi kúrò nínú àkọ̀ rẹ̀; kì yóò sì padà sínú rẹ̀ mọ́.’

6“Nítorí náà, mí ìmí ẹ̀dùn ìwọ ọmọ ènìyàn! Mí ìmí ẹ̀dùn pẹ̀lú ọkàn ìbànújẹ́ àti ẹ̀dùn ọkàn kíkorò ní iwájú wọn. 7Bí wọ́n bá sì bi ọ́, wí pé, ‘Kí ni ó dé tí ìwọ fi ń mí ìmí ẹ̀dùn?’ Ìwọ yóò wí pé, ‘Nítorí ìròyìn tí ó ń bẹ. Gbogbo ọkàn ni yóò yọ́, gbogbo ọwọ́ ni yóò sì di aláìlera; gbogbo ọkàn ní yóò dákú, gbogbo eékún ni yóò sì di aláìlera bí omi?’ Ó ń bọ̀! Yóò sì wa sí ìmúṣẹ dandan, ni Olúwa Olódùmarè wí.”

8Ọ̀rọ̀ Olúwa si tún tọ̀ mí wá pé: 9“Ọmọ ènìyàn, sọtẹ́lẹ̀ wí pé, Èyí yìí ní Olúwa wí pé:

“ ‘Idà kan, Idà kan,

tí a pọ́n, tí a sì dán pẹ̀lú,

10a pọ́n láti pa ènìyàn púpọ̀,

a dán an láti máa kọ mọ̀nà!

“ ‘Àwa o ha máa ṣe àríyá ọ̀gọ ọmọ mi? Idà gán gbogbo irú igi bẹ́ẹ̀.

11“ ‘Idà ní a yàn láti pọ́n,

kí ó lè ṣe é gbámú;

a pọ́n ọn, a sì dán an,

ó ṣetán fún ọwọ́ àwọn apani.

12Sọkún síta, kí ó sì pohùnréré ẹ̀kún, ọmọ ènìyàn,

nítorí yóò wá sórí àwọn ènìyàn mi;

yóò wá sórí gbogbo ọmọ-aládé Israẹli

ìbẹ̀rù ńlá yóò wá sórí àwọn ènìyàn mi

nítorí idà náà;

nítorí náà lu oókan àyà rẹ.

13“ ‘Ìdánwò yóò dé dandan. Tí ọ̀pá aládé Juda èyí tí idà kẹ́gàn, kò bá tẹ̀síwájú mọ́ ńkọ́? Ni Olúwa Olódùmarè wí.’

14“Nítorí náà, ọmọ ènìyàn,

sọtẹ́lẹ̀ kí ó sì fi ọwọ́ lu ọwọ́

Jẹ́ kí idà lu ara wọn lẹ́ẹ̀méjì,

kódà ní ẹ̀ẹ̀mẹta.

Ó jẹ́ idà fún ìpànìyàn

idà fún ìpànìyàn lọ́pọ̀lọpọ̀

Tí yóò sé wọn mọ́ níhìn-ín àti lọ́hùnnún.

15Kí ọkàn kí ó lè yọ́

kí àwọn tí ó ṣubú le pọ̀,

mo ti gbé idà sí gbogbo bodè fún ìparun

Háà! A mú kí ó kọ bí ìmọ̀nàmọ́ná,

a gbá a mú fún ìparun.

16Ìwọ idà, jà sí ọ̀tún

kí o sì jà sí òsì

lọ ibikíbi tí ẹnu rẹ bá dojúkọ

17Èmi gan an yóò pàtẹ́wọ́

ìbínú mi yóò sì rẹlẹ̀

Èmi Olúwa ti sọ̀rọ̀.”

18Ọ̀rọ̀ Olúwa tọ mi wá: 19“Ọmọ ènìyàn la ọ̀nà méjì fún idà ọba Babeli láti gbà, kí méjèèjì bẹ̀rẹ̀ láti ìlú kan náà. Ṣe ààmì sí ìkóríta ọ̀nà tí ó lọ sí ìlú náà. 20La ọ̀nà kan fún idà láti wá kọlu Rabba ti àwọn ará Ammoni kí òmíràn kọlu Juda, kí ó sì kọlu Jerusalẹmu ìlú olódi. 21Nítorí ọba Babeli yóò dúró ni ìyànà ní ojú ọ̀nà, ní ìkóríta, láti máa lo àfọ̀ṣẹ: Yóò fi ọfà di ìbò, yóò béèrè lọ́wọ́ àwọn òrìṣà rẹ̀, òun yóò ṣe àyẹ̀wò ẹ̀dọ̀. 22Nínú ọwọ́ ọ̀tún rẹ ni ìbò Jerusalẹmu yóò ti wá, ní ibi tí yóò ti gbé afárá kalẹ̀, láti pàṣẹ fún àwọn apànìyàn, láti mú ki wọn hó ìhó ogun láti gbé òòlù dí ẹnu-ọ̀nà ibodè, láti mọ odi, àti láti kọ́ ilé ìṣọ́. 23Àfọ̀ṣẹ náà yóò dàbí ààmì èké sí àwọn tí ó ti búra ìtẹríba fún un, ṣùgbọ́n òun yóò ran wọn létí ẹbí wọn yóò sì mú wọn lọ sí ìgbèkùn.

24“Nítorí náà èyí ní ohun tí Olúwa Olódùmarè wí: ‘Nítorí ti ẹ̀yin ti mú ẹ̀bi yín wá sí ìrántí nípa ìṣọ̀tẹ̀ ní gbangba, ní ṣíṣe àfihàn àwọn ẹ̀ṣẹ̀ rẹ nínú gbogbo ohun tí ó ṣe, nítorí tí ẹ̀yin ti ṣe èyí, a yóò mú yín ní ìgbèkùn.

25“ ‘Ìwọ aláìmọ́ àti ẹni búburú ọmọ-aládé Israẹli, ẹni ti ọjọ́ rẹ̀ ti dé, ẹni tí àsìkò ìjìyà rẹ̀ ti dé góńgó, 26Èyí yìí ní ohun tí Olúwa Olódùmarè wí: Tú ìwérí kúrò kí o sì gbé adé kúrò. Kò ní rí bí ti tẹ́lẹ̀: Ẹni ìgbéga ni a yóò sì rẹ̀ sílẹ̀, 27Ìparun! Ìparun! Èmi yóò ṣé e ni ìparun! Kì yóò padà bọ̀ sípò bí kò ṣe pé tí ó bá wá sí ọ̀dọ̀ ẹni tí ó ní ẹ̀tọ́ láti ni in; òun ni èmi yóò fi fún.’

2821.28-32: El 25.1-7; Jr 49.1-6; Am 1.13-15; Sf 2.8-11.“Àti ìwọ, ọmọ ènìyàn sọtẹ́lẹ̀ kí ó sì wí pé, ‘Èyí yìí ní ohun tí Olúwa Olódùmarè wí nípa àwọn ará Ammoni àti àbùkù wọn:

“ ‘Idà kan idà kan

tí á fa yọ fún ìpànìyàn

tí a dán láti fi ènìyàn ṣòfò

àti láti kọ bí ìmọ̀nàmọ́ná!

29Bí ó tilẹ̀ jẹ́ pé a rí èké nípa yín

àti àfọ̀ṣẹ èké nípa yín

a yóò gbé e lé àwọn ọrùn

ènìyàn búburú ti a ó pa,

àwọn tí ọjọ́ wọn ti dé,

àwọn tí ọjọ́ ìjìyà wọn ti dé góńgó.

30“ ‘Dá idà padà sínú àkọ̀ rẹ̀

Níbi tí a gbé ṣẹ̀dá yín,

ní ibi tí ẹ̀yin ti ṣẹ̀ wá.

31Níbẹ̀ ni èmi yóò ti ṣe ìdájọ́ yín,

èmi o sì fi èémí ìbínú gbígbóná

mi bá yín jà.

32Ẹ̀yin yóò jẹ́ èpò fún iná náà,

a yóò ta ẹ̀jẹ̀ yin sórí ilẹ̀ yín,

a kì yóò rántí yín mọ́;

nítorí èmi Olúwa ní ó ti wí bẹ́ẹ̀.’ ”