2 Cronica 33 – APSD-CEB & BDS

Ang Pulong Sa Dios

2 Cronica 33:1-25

Ang Paghari ni Manase sa Juda

(2 Hari 21:1-18)

1Nagaedad si Manase ug 12 ka tuig sa dihang nahimo siyang hari. Sa Jerusalem siya nagpuyo, ug naghari siya sulod sa 55 ka tuig. 2Daotan ang iyang gihimo atubangan sa Ginoo. Misunod siya sa mangil-ad nga mga buhat sa mga nasod nga gipaabog sa Ginoo sa mga Israelinhon. 3Gipatukod niya pag-usab ang mga simbahanan diha sa habog nga mga dapit nga gipaguba kaniadto sa iyang amahan nga si Hezekia. Nagpahimo usab siyag mga halaran alang sa mga imahen ni Baal ug mga poste nga simbolo sa diosa nga si Ashera. Mialagad siya ug misimba sa tanang butang nga anaa sa kalangitan. 4Nagpahimo pa siyag mga halaran sa templo sa Ginoo sa Jerusalem, nga sumala sa Ginoo mao ang dapit diin pasidunggan siya hangtod sa kahangtoran. 5Nagpahimo usab siya ug mga halaran sa duha ka hawanan sa templo sa Ginoo alang sa pagsimba sa tanang butang nga anaa sa kalangitan. 6Gihalad niya ang iyang mga anak sa kalayo didto sa Kapatagan sa Ben Hinom. Gibuhat usab niya ang mga buluhaton sa mga babaylan, manalagna, mamarang ug mga espiritista. Labihan gayod ang iyang pagpakasala atubangan sa Ginoo, ug nakapasuko kini sa Ginoo.

7Gibutang pa niya ang rebulto nga iyang gipahimo didto sa templo, nga giingon sa Ginoo ngadto kang David ug sa iyang anak nga si Solomon, “Pasidunggan ako sa walay kataposan dinhi niini nga templo ug sa Jerusalem, ang dapit nga akong gipili gikan sa tanang tribo sa Israel. 8Dili ko papahawaon ang katawhan sa Israel gikan niining yuta nga gihatag ko sa ilang mga katigulangan kon tumanon nila ang tanang mga kasugoan, tulumanon, ug lagda nga gihatag ko kanila pinaagi kang Moises.” 9Apan giaghat ni Manase ang katawhan sa Jerusalem ug sa ubang bahin sa Juda sa paghimog daotan, ug ang ilang gihimo labaw pa kadaotan kaysa gihimo sa mga nasod nga gipanglaglag sa Ginoo sa mga Israelinhon.

10Gipahimangnoan sa Ginoo si Manase ug ang iyang katawhan, apan wala sila mamati kaniya. 11Busa gipasulong sa Ginoo ang mga komander sa kasundalohan sa Asiria ngadto kanila. Gibihag nila si Manase, gikaw-itan ang iyang ilong, gikadenahan ug bronsi, ug gidala sa Babilonia. 12Sa diha na siya sa kalisod, nagpaubos gayod siya sa iyang kaugalingon ug nagpakilooy sa Ginoo nga iyang Dios, nga Dios usab sa iyang mga katigulangan. 13Ug sa dihang nagaampo siya, gipamatian siya sa Ginoo. Natandog ang Ginoo sa iyang pagpakilooy. Busa gipabalik siya sa Ginoo didto sa Jerusalem ug sa iyang gingharian. Ug nakaamgo si Manase nga ang Ginoo mao lang ang Dios.

14Human niadto, gipatukod pag-usab ni Manase ang gawas nga paril sa Lungsod ni David, gikan sa kasadpang bahin sa yuta sa Gihon ngadto sa pultahan nga gitawag ug Isda,33:14 pultahan nga gitawag ug Isda: Tingali dinhi ginapaagi ang mga isda nga ginadala ngadto sa siyudad. ug libot sa bungtod sa Ofel, diin gihimo niyang mas habog ang paril. Unya nagbutang siyag mga komander sa tanang pinarilan nga mga lungsod sa Juda. 15Gipakuha niya gikan sa templo sa Ginoo ang mga dios sa taga-laing nasod ug ang mga rebulto. Gipakuha usab niya ang mga halaran sa bungtod nga gitukoran sa templo ug ang mga halaran sa ubang bahin sa Jerusalem, ug gipanglabay kini sa gawas sa siyudad. 16Unya gipaayo niya ang halaran alang sa Ginoo, ug gihalaran ug mga halad alang sa maayong relasyon, ug mga halad sa pagpasalamat. Gimandoan niya ang mga lumulupyo sa Juda nga mag-alagad sa Ginoo, ang Dios sa Israel. 17Naghalad gihapon ang mga tawo didto sa mga simbahanan diha sa habog nga mga dapit, apan gihalad na nila kini ngadto sa Ginoo nga ilang Dios.

18Ang uban pang sugilanon mahitungod sa paghari ni Manase, apil ang iyang pag-ampo ngadto sa Dios ug ang gipanulti sa mga propeta kaniya sa ngalan sa Ginoo, ang Dios sa Israel, nahisulat sa libro sa mga sugilanon bahin sa mga hari sa Israel. 19Ang pag-ampo ni Manase ug ang tubag sa Ginoo kaniya, apil na ang tanan niyang sala ug pagsupak sa Ginoo, nahisulat sa Libro sa mga Propeta. Nalista usab didto ang mga dapit nga gipatukoran niyag mga simbahan, mga poste nga simbolo sa diosa nga si Ashera, ug sa uban pa nga mga dios-dios, sa panahon nga wala pa siya magpaubos sa iyang kaugalingon ngadto sa Dios. 20Sa pagkamatay ni Manase, gilubong siya didto sa iyang palasyo. Ug si Amon nga iyang anak mao ang mipuli kaniya ingon nga hari.

Ang Paghari ni Amon sa Juda

(2 Hari 21:19-26)

21Nagaedad si Amon ug 22 ka tuig sa dihang nahimo siyang hari. Sa Jerusalem siya nagpuyo, ug naghari siya sulod sa duha ka tuig. 22Daotan ang gihimo ni Amon atubangan sa Ginoo, sama sa gihimo kaniadto ni Manase nga iyang amahan. Gisimba ug gihalaran niya ang mga dios-dios nga gipahimo ni Manase kaniadto. 23Ug sukwahi sa iyang amahan, wala siya magpaubos sa iyang kaugalingon atubangan sa Ginoo. Nagsige hinuon siyag pakasala.

24Miabot ang panahon nga nagplano ug daotan ang mga opisyal ni Amon batok kaniya, ug gipatay nila siya didto sa iyang palasyo. 25Apan gipamatay sa katawhan sa Juda ang tanan nga mipatay kang Haring Amon, ug gipuli nila si Josia nga iyang anak ingon nga hari.

La Bible du Semeur

2 Chroniques 33:1-25

Manassé, roi de Juda

(2 R 21.1-10)

1Manassé était âgé de douze ans à son avènement. Il régna cinquante-cinq ans à Jérusalem33.1 Environ de 697 à 642 av. J.-C., avec une éventuelle corégence avec son père Ezéchias si celui-ci a vécu jusqu’en 686 av. J.-C. ( voir note sur 29.1).. 2Il fit ce que l’Eternel considère comme mal et s’adonna aux mêmes pratiques abominables que les peuples étrangers dépossédés par l’Eternel en faveur des Israélites. 3Il rebâtit les hauts lieux que son père Ezéchias avait démolis, il érigea des autels aux Baals, et dressa des poteaux sacrés à la déesse Ashéra. Il se prosterna devant tous les astres du ciel et leur rendit un culte. 4Il construisit des autels païens dans le temple de l’Eternel, malgré cette parole de l’Eternel : C’est là, à Jérusalem, que j’établirai pour toujours ma présence33.4 Voir 2 Ch 7.16..

5Il érigea des autels en l’honneur de tous les astres du ciel dans les deux parvis du temple de l’Eternel. 6Il alla même jusqu’à brûler ses fils pour les offrir en sacrifice dans la vallée de Ben-Hinnom33.6 Voir Lv 20.2-5 ; Dt 12.31 ; 18.10.. Il consultait les augures, les devins et les magiciens. Il installa des gens qui évoquaient les morts et qui prédisaient l’avenir33.6 Voir Dt 18.9-14.. Il multiplia les actes que l’Eternel considère comme mauvais, et l’irrita de cette manière. 7Il fit dresser dans le Temple l’idole sculptée qu’il avait fabriquée, alors que Dieu avait déclaré à David et à son fils Salomon : C’est dans ce temple et dans Jérusalem, que j’ai choisie parmi toutes les tribus d’Israël, que j’établirai pour toujours ma présence. 8Si les Israélites s’appliquent à obéir à tout ce que je leur ai commandé, à toute la Loi, les ordonnances et les articles de droit qu’ils ont reçus par l’intermédiaire de Moïse, je ne leur ferai plus quitter le pays que j’ai attribué à leurs ancêtres33.8 Voir 1 Ch 17.7-15 ; 2 Ch 6.4-11 ; 2 Ch 7.12-22 ; 1 R 2.2-4..

9Mais Manassé égara le peuple de Juda et les habitants de Jérusalem, de sorte qu’ils firent encore plus de mal que les peuples étrangers que l’Eternel avait exterminés au profit des Israélites. 10L’Eternel adressa des avertissements à Manassé et à son peuple, mais ils n’écoutèrent pas.

La réaction de Dieu

11Alors l’Eternel fit venir contre eux les généraux du roi d’Assyrie33.11 Le roi Esar-Haddôn (681 à 669 av. J.-C.), fils et successeur de Sennachérib, ou, plus probablement, son successeur Assourbanipal., qui capturèrent Manassé. Ils lui mirent des crochets au nez, l’attachèrent avec des chaînes de bronze et l’emmenèrent à Babylone. 12Lorsqu’il fut dans la détresse, il implora l’Eternel son Dieu et s’humilia profondément devant le Dieu de ses ancêtres. 13Il le pria, et l’Eternel l’exauça, il écouta sa supplication et le fit revenir à Jérusalem dans son royaume. Ainsi Manassé comprit que l’Eternel seul est Dieu.

14Après ces événements, il construisit à l’extérieur de la Cité de David un rempart qui passait à l’ouest des sources de Guihôn, longeait la vallée du Cédron jusqu’à l’entrée de la porte des Poissons et contournait l’Ophel. Manassé lui donna une très grande hauteur. Il établit aussi des chefs militaires dans toutes les villes fortifiées de Juda. 15Il fit disparaître du temple de l’Eternel les dieux étrangers et la statue, ainsi que les autels qu’il avait édifiés sur la colline du Temple et dans Jérusalem. Et on les jeta hors de la ville. 16Il rebâtit l’autel de l’Eternel. Il offrit des sacrifices de communion et de reconnaissance et il ordonna aux Judéens de rendre leur culte à l’Eternel, le Dieu d’Israël. 17A vrai dire, le peuple continuait à offrir des sacrifices sur les hauts lieux, mais seulement à l’Eternel son Dieu.

(2 R 21.17-18)

18Les autres faits et gestes de Manassé, la prière qu’il adressa à son Dieu et les messages que les prophètes lui adressèrent de la part de l’Eternel, le Dieu d’Israël, se trouvent dans les Actes des rois d’Israël33.18 Voir 1 R 14.19 ; 2 Ch 16.11.. 19Sa prière et l’exaucement que Dieu lui accorda, toutes ses fautes et son infidélité envers Dieu, la liste des endroits où il bâtit des hauts lieux et où il dressa des pieux sacrés d’Ashéra et des statues avant de s’humilier, tout cela est cité dans les Actes de Hozaï33.19 Hozaï: personnage inconnu. Un manuscrit hébreu et l’ancienne version grecque ont : des prophètes.. 20Manassé rejoignit ses ancêtres décédés, et on l’enterra dans son palais. Son fils Amôn lui succéda sur le trône.

Le bref règne d’Amôn

(2 R 21.19-24)

21Amôn avait vingt-deux ans à son avènement et il régna deux ans à Jérusalem33.21 De 642 à 640 av. J.-C.. 22Il fit ce que l’Eternel considère comme mal, comme l’avait fait son père Manassé. Il sacrifia à toutes les idoles que son père Manassé avait fait dresser et leur rendit un culte. 23Il ne s’humilia pas devant l’Eternel comme l’avait fait son père Manassé. Au contraire, il se rendit extrêmement coupable. 24Ses ministres conspirèrent contre lui et l’assassinèrent dans son palais. 25Mais la population du pays massacra tous ceux qui avaient comploté contre le roi Amôn et proclama son fils Josias roi à sa place.